Classe oberta: "Cathédrales de pierre / Cathédrales de mots"
Els dies 12 i 13 de març de 2025, en l'aula 501 del Campus Catalunya, l'àrea de Filologia francesa del Departament de Filologies Romàniques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha organitzat dues classes obertes, en el marc de les assignatures de Literatura francesa i Lingüística romànica. una de literatura i una altra de lingüística romànica.
La primera, a càrrec de la Dra. Carme Figuerola, professora de literatura francesa a la Universitat de Lleida, s'emmarca dins de l'assignatura Literatura francesa I i presenta, a partir de l'eix de la catedral com a element genuïnament europeu,
Victor Hugo i Notre-Dame de Paris. Quan les paraules restauren pedres
A inici del segle XIX, la catedral de París es trobava en un estat deplorable. Victor Hugo, profundament preocupat, va emprendre una campanya per conscienciar la societat i escrigué Notre-Dame de Paris. L'impacte de l'obra fou tan profund que creà un moviment de preservació del patrimoni a tota França, on s'iniciaren diversos projectes de restauració. Finalment, fou l'arquitecte Eugène Viollet-le-Duc qui resistuí a Notre-Dame, i a d'altres monuments, la seva esplendor original.
La segona, a càrrec de la Dra. Àngels Santa, professora jubilada de literatura francesa a la Universitat de Lleida, presenta:
Proust: a la recerca de la catedral
Marcel Proust sentí una gran admiració per les catedrals. Aquest sentiment es degué al seu interès per John Ruskin, de qui va traduir l'obra amb l'ajuda de la seva mare. Aquesta admiració el portà a recórrer les catedrals de França i a exaltar llurs qualitats i belleses. La seva obra À la recherche du temps perdu es construeix com una catedral i es caracteritza per la seva permanència i per la seva solidesa.
Dins l'assignatura de Lingüística romànica, a càrrec d'Elena Buttignol, estudiant de doctorat de la Università di Udine al Departament de Filologies Romàniques de la URV ha presentat:
La Romania Veneta. Variazione tra standard italiano e dialetti
A partir d'un recorregut general per la història de la península itàlica, descobrirem la seva diversitat lingüística i de quina manera evoluciona en la contemporaneïtat. Amb testimonis autòctons compararem dialectes vènets i de l'extrem meridional. El vènet se sol situar al grup de les varietats itàliques septentrionals de la banda oriental, en una plana, en contacte amb gal·loitàlics, on grans rius vessen les seves aigües, que provenen de les profundes valls on s'enfronten varietats romàniques i germàniques, a la mar adriàtica. Per la potència marítima de la República veneciana, la zona fou i és un centre cultural i econòmic de primer ordre.
Elements relacionats
Compartir
